Sense Sal
7 de juliol
Sense Sal és un projecte de 8 amics de Terrassa i voltants. El grup va ser creat un d'aquells dies tristos i avorrits d'hivern del 2009 per dos germans, l'Ignasi Cabanes (guitarra, ukelele, acordió i veus) i en Martí Cabanes ( ukelele, guitarra i veu principal). Ben aviat se'ls va afegir l'Albert Bach, marcant el ritme a la bateria, la Cristina Martínez com a teclista, en Salvador Cañadell com a baixista, en Pep Tormos com a trompetista, l'Ana Moya com a violinista (després de l'Oti Dan) i l'Alícia Rey com a guitarrista i cantant. Tenint en compte totes les noves incorporacions, doncs, l'aniversari de Sense sal cua el 27 d'octubre del 2010.
Tot i la seva joventut (el grup està format per membres de 16 a 21 anys), Sense Sal ha guanyat el premi Enderrock al millor grup català dins del concurs Embrió, de Boca Nord, ha estat seleccionat en nombrosos concursos i ha actuat en diverses sales de concerts, entre elles la bonica Jazz Cava de Terrassa. Actualment es troba en el procés de gravació del seu primer EP,.. Tardes de sol i préssecs.., que veurà la llum a la primavera.
Ara el grup es troba en una fase de creixement, fet que coincideix amb la voluntat dels membres de començar a provar sort en el màgic món de la música...
Membres:
-Alícia Rey (Guitarra acústica, Veu)
-Nasi Cabanes (Guitarra, acordió, harmònica, ukelele)
-Albert Bach (Percussió, flauta travessera )
-Cristina Martínez (Teclat i veu)
-Salva Cañadell (Baix)
-Ana Moya (Violí)
-Pep Tormos (Trompeta)
-Martí Cabanes (Veu principal, ukelele)
http://www.myspace.com/sensesal
Very Pomelo
14 de juliol
Encara que visquem a Barcelona i cantem en català, als Pomelos hi ha gent de tot arreu i per això fa olor a platja, barri i camp. L'únic que pretenem es passar-ho lo millor que podem. Ho passem tan bé tocant que la gent s'encomana. Hem tocat en altres projectes paral·lels (Matamala, Pantanito, Top Models, Maika Makovski, El Chico con la Espina en el Costado, Carles Mestre i la Sinfónica de Gavá, John Plain…). Ens trobem molt comodes barrejant la rumba amb l'estil surfero i el rockabilly més fosc.
Actualment tenen dos discos al mercat el primer 'Figaro, Figaro' i l'últim que porta per nom 'Xurrac Asclat'.
http://www.myspace.com/verypomelo
4t1a (quart primera)
21 de juliol
4t1a (quart primera) va començar com a banda després d’una intuïció sobre la música en directe. I és que en vista de la quantitat de concerts maratonians que agrupen un nombre indecent de grups amb estils molt diferents i en sales on el so és tan important com el color de la paret, la idea de tocar al saló de casa va resultar molt atractiva. Sense micròfons, començàren a cantar a viva veu i a baixar el so dels instruments, a poc a poc tota la seva creació musical ha crescut a força de tocar en aquestes condicions.
Amb el seu debut discogràfic “El món en un cafè” ens demostra que encara queden moltes coses a dir dins del panorama musical actual. El disc conté 13 cançons que respiren, bateguen: el so atrapa des de la primera escolta, mantenint l’atenció de l’oient i duent-lo a un viatge auditiu que el fa gaudir d’una manera d’explicar cançons molt poques vegades vista en la nostre tradició musical.
L’ ús d’una instrumentació sensible, senzilla i a l’hora elaborada per part dels músics de 4t1a (quart primera) fa que les cançons et semblin properes, comprensibles, però també dolces i suaus, mostrant-nos que l’honestedat ha estat un dels motors principals d’aquest disc.
Al capdavant d’aquesta aventura que és “El món en un cafè” trobem Pere Jou, qui amb una veu personal i potent travessa qualsevol barrera inicial per cantar-te a cau d’orella la seva intimitat: textos que retraten el seu món particular, així com una realitat més propera i immediata.
4t1a (quart primera) sembla haver arribat en aquest primer disc molt més lluny del que ells mateixos esperaven: la tradició pop és un marc on s’han mogut a plaer, aprenent dels grans mestres per començar a construir una veu pròpia.
http://www.4t1a.wordpress.com
http://www.myspace.com/4t1a4t1a
Mazoni
28 de juliol
Mazoni és el projecte musical de l’empordanès Jaume Pla. Va fundar el seu primer grup als 13 anys i va anar acumulant projectes fins erigir-se en líder dels seminals Holland Park. Després d'un any viatjant per Europa, va abandonar la banda per centrar-se en Mazoni, el projecte amb què ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic, reafirmat amb discos com recent ''Fins que la mort ens separi''. Jaume Pla també ha protagonitzat aventures com una gira de 31 dies consecutius, projectes com la Banda dels Lladres (amb Pau Riba) o Mazoni i les Mazoni (amb Helena Miquel, Bikimel i Gemma Solés) i també les cançons del ''Paracetamol Music''
Mazoni va debutar el passat dissabte 21 de maig al Palau de la Música presentant el disc “Fins que la mort ens separi”, en un concert emotiu on va convidar a l'escenari David Carabén (Mishima) i Carles Sanjosé (Sanjosex), a més d'una pianista voluntària.
http://www.mazoni.net


